Un altre dilluns intens i emotiu, amb Roger Español, una carta del president Puigdemont i la música de Paquita Alemany, Clara Ayats i Jordi Fàbregas.

La concentració va començar amb cinc minuts de silenci i El cant dels ocells, interpretat per Paquita Alemany i Jordi Fàbregas, amb les guitarres, Clara Ayats i Jaume Olivé, amb els violins, i Roger Español, Pep Fornés, Jordi Martínez i Mercè Sesé, amb les flautes dolces. Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma de la policia espanyola durant el referèndum de l’1 d’octubre, va rebre un llarg aplaudiment i moltes mostres d’afecte.

Després, Anna Babot, membre de l’ANC Deutschland i resident a Frankfurt, va llegir una carta que li havia escrit el president Puigdemont com a agraïment a les tasques de suport que va fer quan ell va ser a la presó de Neumünster: fer-li arribar notícies de la premsa, roba, etc.

Tot seguit, Paquita Alemany, guitarra, Clara Ayats, violí i veu, i Jordi Fàbregas, guitarra i veu, van entusiasmar els assistents amb les interpretacions de Lladres, Què volen aquesta gent?  i, especialment, amb No ens mourem d’aquí, una adaptació de No serem moguts feta per Paquita Alemany i Jordi Fàbregas específicament per a l’ocasió. La lletra d’aquesta adaptació va ser repartida entre els assistents a l’acte, que la van cantar vivament.

Lladres
Lletra i Música de Vicent Torrent. Forma part de Quan el mal ve d’Almansa, 4t disc del grup Al Tall de l’any 1979. A la Batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta i, així, aquest territori perdi tots els furs concedits fins aleshores i li siguin imposats els Decrets de Nova Planta. Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”, que rememora aquesta derrota.

Què volen aquesta gent?
Cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet a partir de la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista.
Segons declaracions de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que ─segons es deia─ havia estat provocada per la policia, que el va portar a llançar-se per una finestra de casa seva. Aquest va ser el relat per encobrir un cas de violència policial.

Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys que militava al FAR, un grupuscle maoista escindit del PCE-ML. La policia el va detenir i el va portar a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s’hauria llançat daltabaix d’un sisè pis en presència de la seva mare.

No ens mourem d’aquí
Adaptació de No serem moguts feta per Paquita Alemany i Jordi Fàbregas específicament per a l’ocasió. No serem moguts (en anglès, We Shall Not Be Moved) és una cançó de protesta nord-americana adaptada d’un espiritual negre titulat I Shall Not Be Moved, que es basava en el text bíblic de Jeremies 17: 8-9. La cançó va ser popularitzada per Pete Seeger als anys 60 i Xesco Boix en va fer una versió en català que també va ser molt popular durant els anys 70.
Font: Viquipèdia.

Els assistents a la concentració, que va acabar amb El cant dels ocells i Els segadors, van clamar per la llibertat i la República en diverses ocasions.

Les entitats sobiranistes de Gràcia convoquem una concentració setmanal cada dilluns a les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Cada setmana convidem persones o entitats de diferents àmbits perquè ens presentin poemes, articles, cançons, cartes, etc. Si teniu propostes, les podeu enviar a [email protected]. Els músics esteu convidats a venir a tocar El cant dels ocells sempre que vulgueu.

Dilluns vinent, 2 de juliol, comptarem amb la participació d’Esther Forés, mestra.

Fotografies: Xavier Erruz.
Vídeos: Lola Capdevila.
Vídeo de l’acte sencer: Gisela Closa.

Cròniques anteriors, més fotos i vídeos